Són altres temps

Quan era petit, en el meu poble, t’assabentaves de la mort d’algú amb molta rapidesa. El senyal immediat era el toc a morts i, segons sonessin, sabies si el mort era de primera, segona o tercera categoria. Alguna vegada, però, els familiars d’un de tercera aconseguien pujar un grau mercès a uns gotets de caçalla que oferien al sagristà, molt aficionat a ella.

El segon senyal era un diluvi d’esqueles, passades casa per casa, que acabaven al bell mig del carrer con si fos un Corpus on s’haguessin canviat les catifes de pètals de colors per papers tintats de negre.

És obvi que parlo de mols anys enrere i que tot evoluciona; i és necessari.

L’arribada a Lleida del Parc Tecnològic ha introduït un canvi accelerat en la posada al dia de moltes costums, fins i tot en les esqueles, i per sobre de tot valoro l’arribada del nou màrqueting, que consisteix en fer veure que es diu la veritat a base de despullar-se brutalment de qualsevol convencionalisme.

Les esqueles per correu electrònic ja fa uns mesos que varen començar a arribar, però la mostra de la segona etapa l’acabo de rebre en el correu d’avui.

Copio el text de l’anvers de la fotografia que us mostro:

“Anteanoche falleció cristianamente, habiendo recibido los santos sacramentos y la bendición apostólica, y a la temprana edad de 19 años, MJHGF IUYHNG ÑPKMHNGFD, fruto de un brutal accidente cuando yendo borracho como una cuba y ciego de heroína intentaba hacer auto-spot al AVE, al confundir los dos raíles (que el veía seis) como un paso de peatones.

Rogamos una oración por su eterno descanso (y el nuestro)”

Com que soc desconfiat de mena, lo de los santos sacramentos y la bendición apostolica m’ha fet veure, també, el missatge subliminal: una forma encoberta

d’integrisme per la lloança a l’Esperit Sant, per la velocitat vertiginosa de telepatia d’aquest per, en milionèsimes de segon, haver fet tanta feina.